Fa temps, se’m va fer l’encàrrec de dissenyar una mascota per Bescanó, (el Gironès, Catalunya) el poble on vaig néixer.
Dissenyar una mascota no és gens fàcil i més trobar un tret on la gent s’hi pugui identificar o fer-la seva. Per tant vaig començar a fer una recerca d’elements des dels quals tenir un punt de partida. També m’hi van ajudar els records de la infància. Sens dubte, el poble, té un racó amagat que de petit ja em produïa un neguit i evocava el misteri, Aquest indret era 
propici per a deixar anar la imaginació. Es tracta del conjunt escultòric que forma part de la Central hidroelèctrica Berenguer de Bescanó, altrament coneguda com «la Central». Aquest edifici modernista, va ser obra de l’arquitecte Joan Roca i Pinet i just en el saltant d’aigua podem veure un grup d’escultures format per bèsties com ara dracs i salamandres enmig d’una vegetació petrificada. Aquest edifici queda just a la carretera que enllaça Girona – Anglès.
Així doncs, la mascota ja tenia un escenari, un entorn perfecte pel seu naixement!
Preparats per seguir endavant? Silenci i a continuació us explico el dia que va néixer el nostre personatge. Cal dir també, que encara no té nom. A mi se me n’acudeix un i que seria molt evident per els coneixadors de la zona… De moment me’l guardo.
Vet aquí una nit d’estiu, possiblement la de Sant Joan. I dic possiblement perquè era una nit curta d’estiu plena d’estels, de focs i de lluna plena.
Doncs bé, les bèsties de la Central estaven inquietes i el salt d’aigua brollava com mai. La víbria estava neguitosa perquè d’un moment a l’altre veuria la cara del seu petit… Els seus cants ressonaven en el cel estrellat. Els vilatans estaven contents perquè sabien que si cantava la víbria era un senyal de bon auguri pel poble.
Cloc-cloc! Cric-crac! La closca de de pedra de l’ou s’esquerdava a poc a poc…
I de sobte… Grrrrrr!!!! Uns ulls de corall vermell lluents i una gran rialla es dibuixen a la foscor. El drac estira els braços i saluda a totes les bèsties del saltant. Visca! Bescanó ja té una nova bèstia meravellosa! Bon auguri!!!!
I vet aquí, que a poc a poc, la lluna i el sol li comencen a pintar la pell. Primer de pedra, després taronja de foc i finalment verda com els boscos de la contrada.
Colors finals. Es va escollir el color verd Bescanó.
Proves
Finalment us deixo algunes fotografies on queda clar que Ja forma part dels bescanonins!
El pase de diapositivas requiere JavaScript.
Me gusta esto:
Me gusta Cargando...
Carles Arbat 