Autisme la Garriga

Avui és un d’aquells dies on un es lleva amb bon peu després de rebre una bona sorpresa. M’han arribat unes postals  de Nadal fetes pels nois i noies d’Autisme la Garriga. Les han imprès en el seu taller i amb paper fet a mà. Moltíssimes gràcies per la vostra tasca i agraït d’haver pogut participar enguany  posant el meu granet de sorra amb algunes de les meves il·lustracions cedides pel vostre projecte. Gràcies!!!!!!

Si voleu conèixer el projecte d’Autisme la Garriga només cal que entreu a la seva pagina. http://www.autisme.com

Anuncios

Ciutat Morta

Porto tot el dia pensant en l’estremidor reportatge titulat “Ciutat Morta”passat a TV3. No sóc bo amb les paraules i per a mi és més senzill expressar-me amb el llapis. No puc parar de pensar en una imatge. En tot de quadrats en blanc i negre. Una mena de tauler d’escacs dibuixat en uns cabells. No es tracta d’això, si no que per mi representen forats d’abises d’injustícies i de retallades de llibertats. Forats de foscor. Et tinc al cap.

Carles Arbat

Carles Arbat

Retrats

Us presento dos embossos per els dos propers candidats a la meva galeria de retrats. Dues persones s’hi podran sentir identificades. Qui seran?

Ara, a poc a poc, sorgirà el color i els pinzells recorreran el paper i es concretaran les formes, i el temperament de cada persona… No es tracta d’un retrat físic, si no de com jo les veig i perquè m’ha dut a què formin part d’aquesta galeria que poc a poquet vaig construint.

Esbós retrat, C. Arbat

Esbós retrat, C. Arbat

Esbós retrat, C. Arbat

Esbós retrat, C. Arbat

Alguna cosa està canviant…

ippAlguna cosa s’està despertant. Fa temps em vaig aturar aquí. Davant d’aquest paisatge, davant d’aquesta muntanya que tantes vegades he vist. Davant un paisatge sempre canviant amb el seu dramatisme de tardor. Em vaig aturar. No tenia res més per explicar i plasamar-ho damunt d’una tela. Després de tants anys vaig deixar la pintura. Va passar l’hivern i un vent que ho escombra tot. Que s’endu les fulles mortes, que ho fa canviar tot. Allò que està en calma aparent, es transforma. Com ara, que hi ha una remor. La gent es desperta d’un llarg hivern i de no dir res…

He tornat a agafar les teles, les espàtules, el gruix de la pintura que regalima i aquell vent que s’ho va emportar tot un dia. Avui el vent m’ha començat a deixar veure una ciutat de calma aparent però que en realitat està canviant…. No sé què ens augura però el vent comença a barrejar els contorns que es desdibuixen… Com la mateixa societat, que es transforma i pren força.
ipp
Carles Arbat

Carles Arbat