Mascota de Bescanó

Fa temps, se’m va fer l’encàrrec de dissenyar una mascota per Bescanó, (el Gironès, Catalunya) el poble on vaig néixer.

Dissenyar una mascota no és gens fàcil i més trobar un tret on la gent s’hi pugui identificar o fer-la seva. Per tant vaig començar a fer una recerca d’elements des dels quals tenir un punt de partida. També m’hi van ajudar  els records de la infància. Sens dubte, el poble, té un racó amagat que de petit ja em produïa un neguit i evocava el misteri, Aquest indret era propici per a deixar anar la imaginació. Es tracta del conjunt escultòric que forma part de la Central hidroelèctrica Berenguer de Bescanó, altrament coneguda com “la Central”. Aquest edifici modernista, va ser obra de l’arquitecte Joan Roca i Pinet  i just en el saltant d’aigua podem veure un grup d’escultures format per bèsties com ara dracs i salamandres enmig d’una vegetació petrificada.  Aquest edifici queda just a la carretera que enllaça Girona – Anglès.

Així doncs, la mascota ja tenia un escenari, un entorn perfecte pel seu naixement!

Preparats per seguir endavant? Silenci i a continuació us explico el dia que va néixer el nostre personatge. Cal dir també, que encara no té nom. A mi se me n’acudeix un i que seria molt evident per els coneixadors de la zona… De moment me’l guardo.

Vet aquí una nit d’estiu, possiblement la de Sant Joan. I dic possiblement perquè era una nit curta d’estiu plena d’estels, de focs i de lluna plena.

Doncs bé, les bèsties de la Central estaven inquietes i el salt d’aigua brollava com mai. La víbria  estava neguitosa perquè d’un moment a l’altre veuria la cara del seu petit… Els seus cants ressonaven en el cel estrellat. Els vilatans estaven contents perquè sabien que si cantava la víbria era un senyal de bon auguri pel poble.

Cloc-cloc! Cric-crac! La closca de de pedra de l’ou s’esquerdava a poc a poc…

I de sobte… Grrrrrr!!!! Uns ulls de corall vermell lluents i una gran rialla es dibuixen a la foscor. El drac estira els braços i saluda a totes les bèsties del saltant. Visca! Bescanó ja té una nova bèstia meravellosa! Bon auguri!!!!

 

I vet aquí, que a poc a poc, la lluna i el sol li comencen a pintar la pell. Primer de pedra, després taronja de foc i finalment verda com els boscos de la contrada.

Colors finals. Es va escollir el color verd Bescanó.

Proves

Finalment us deixo algunes fotografies on queda clar que Ja forma part dels bescanonins!

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Anuncios

Autisme la Garriga

Avui és un d’aquells dies on un es lleva amb bon peu després de rebre una bona sorpresa. M’han arribat unes postals  de Nadal fetes pels nois i noies d’Autisme la Garriga. Les han imprès en el seu taller i amb paper fet a mà. Moltíssimes gràcies per la vostra tasca i agraït d’haver pogut participar enguany  posant el meu granet de sorra amb algunes de les meves il·lustracions cedides pel vostre projecte. Gràcies!!!!!!

Si voleu conèixer el projecte d’Autisme la Garriga només cal que entreu a la seva pagina. http://www.autisme.com

Ciutat Morta

Porto tot el dia pensant en l’estremidor reportatge titulat “Ciutat Morta”passat a TV3. No sóc bo amb les paraules i per a mi és més senzill expressar-me amb el llapis. No puc parar de pensar en una imatge. En tot de quadrats en blanc i negre. Una mena de tauler d’escacs dibuixat en uns cabells. No es tracta d’això, si no que per mi representen forats d’abises d’injustícies i de retallades de llibertats. Forats de foscor. Et tinc al cap.

Carles Arbat

Carles Arbat

Retrats

Us presento dos embossos per els dos propers candidats a la meva galeria de retrats. Dues persones s’hi podran sentir identificades. Qui seran?

Ara, a poc a poc, sorgirà el color i els pinzells recorreran el paper i es concretaran les formes, i el temperament de cada persona… No es tracta d’un retrat físic, si no de com jo les veig i perquè m’ha dut a què formin part d’aquesta galeria que poc a poquet vaig construint.

Esbós retrat, C. Arbat

Esbós retrat, C. Arbat

Esbós retrat, C. Arbat

Esbós retrat, C. Arbat