Signatures de: «El robatori de l’ala d’or»

Com cada any per aquestes dates, se celebra la Fira de Bandolers d’Alcover. Una població de la comarca de l’Alt Camp, Tarragona, on hi va ser molt present el bandolerisme sobretot entre el segles XVI i XVII. 

El fet bandoler ha estat tan important que ha donat nom a una fira i que ja porta la dinovena edició enguany. 

L’any passat, vam presentar “El robatori de l’ala d’or” amb text del David Ortín  i del qual en vaig fer les il·lustracions. Editat per Edicions i Creacions la Musca. Tota una aventura entre dos caps de colles, Miquel Morell i Pere voltor i amb la Remei, una nena rebel i valenta! Morells i Voltors, veritables protagonistes d’aquesta vila ja que van formar-ne part en el seu moment i que han inspirat aquest conte.

Doncs bé, un any després, i amb una mica més d’oxígen per a obrir la fira després de mesos durs de pandèmia, hem estat convidats a la signatura de llibres. Han desfilat per davant nostre, nens i nenes vestits de bandolers mentre feien una gimcana per tot el poble i descobrien tots els indrets del conte a fi d’aconseguir l’ala d’or!

És molt bonic com aquest conte ha anat creixent i ha arribat a formar part d’aquesta Fira de bandolers i d’aquesta localitat. En Pere Voltor, en Miquel Morell i la Remei, corren pel poble de la ma de nens i nenes.

També, el gegant del Pere Voltor, ens donava la benvinguda i amb el seu posat orgullós vigilava atent que no es quedés cap nen ni nena sense el seu conte signat. 

Mentre hi havia les signatures, se succeïen diferents actes com ara la representació teatralitzada del conte per la companyia Batall Produccions i fins i tot, s’ha creat una cançó per el conte! El cantautor Fito Luri, l’ha creada.

Us animo a que el proper any feu un tomb per aquesta fira i n’estic segur que els alcoverencs i alcoverenques us rebran tan bé com han fet amb nosaltres!

Fins aviat Alcover!!!

El robatori de l’ala d’or.

Vet aquí que fa pocs dies ja ha sortit a la llum el conte «El robatori de l’ala d’or», amb el text de David Ortín i il·lustracions de Carles Arbat, d’Edicions i Creacions la Musca. Tota una experiència entrar dins el món bandoler de la mà de dos caps de colles enfrontades: Voltors i Morells a la vila d’Alcover.

Sempre dic que em sento afortunat d’exercir aquest ofici d’il·lustrador ja que és una finestra que s’obre a diferents móns i a aprendre. Uns cops t’apropes a la natura, altres a la música, altres a la llengua, i altres a la nostra cultura que és tan rica de personatges, llegendes, històries i fets. Aquest cop, se m’ha obert una finestra al món dels bandolers del segle XVI-XVII que van tenir la seva importància a la nostra terra i concretament es aquest conte, a Alcover. Fins i tot, el món bandoler ha estat el desencadenant d’una Fira de Bandolers en aquesta localitat que porta ja 17 edicions.

Enguany, però, a causa d’aquest malaït COVID que ho ha aturat tot, no s’ha pogut realitzar però hem tingut el goig presentar aquest llibre al Convent de les Arts. Hem viscut una presentació especial en companyia d’alcoverencs, i a més, amanit amb una increible representació teatral del conte de la mà de tres actors de Batall Produccions.

Un petit recull del magnífic dia d’avui.

I bé, com tot projecte, té un procés creatiu que m’agradaria mostrar-vos. M’acompanyeu?

Tot va començar amb un trio de personatges. Dos nens, caps de colles rivals, Miquel Morell i Pere Voltor i la Remei que amb el seu esperit revel,viurà una gran aventura.

I sabeu on? A Alcover. Al mig de la plaça del poble en una batalla d’insults entre ambdós bàndols:

«-Ets un cul de mofeta! -va dir el Pere Voltor. -Doncs tu tens la cara més plana que una tifa de vaca! -va respondre el Miquel Morell.»

Un dels reptes del conte és que els espais són reals i molta gent s’hi pot sentir identificada. Aleshores va caldre tot un procés de documentació tan històrica com fotogràfic. He d’agrair la col·laboració de l’equip de la Musca, les indicacions del David Ortín, i a l’Ajuntament d’Alcover per haver compartit imatges amb mi a fi de tenir clars els entorns.

Així dons submergit entre piles i piles d’imatges vaig anar construint tot aquest univers bandoler. Fins i tot, per cuiriositat vaig recòrrer a l’Street View per situar on hi havia certs elements.

A poc a poc vaig anar construint els escenaris fent proves, colors i cercant els enquadraments.

Calia tenir clars els personatges, esbossar-los, donar-los identitat i convertir-los en aquells marrecs cridaners, Miquel Morell i Pere Voltor, en caps de colles enfrontades. I és clar, la Remei, la nena rebel! Ja que exisita un gegant adult del Pere Voltor, vam pensar que seria bo d’identificar-lo amb la roba que ja tenia.

Després de tot aquest procés era el moment d’esbossar cada pàgina del conte. Tota una aventura! Havíem de veure com s’explicava amb les imatges.

Finalment, després d’organitzar tota la història era el moment de convertir tots aquells esbossos en colors. Em vaig basar en les fotografies, els colors de l’arquitectura, els colors terrossos i el paisatge d’aquelles terres.

I vet aquí que el conte va ser maquetat, imprès i va començar a caminar oficialment el dia 10 d’octubre pels carrers d’Alcover! Visca l’aventura! Alerta Morells i Voltors us esperen amb les seves malifetes!

Escola Sant Jordi de Bonmati

El passat dia 6 de juny, vaig ser convidat per els nens, nenes i professors de  l’Escola Sant Jordi de Bonmatí. Cada any conviden a un il·lustrador o escriptor per a parlar del seu ofici i com treballen.  Vam parlar d’il·lustracions, d’on les trobem i de com treballo.  Quin goig tots aquells ulls plens de curiositat! Us porto a tots a la butxaca! Gràcies!

El pasado 6 de Júnio fuí  invitado por los niños, niñas y profesores de la Escola Sant Jordi de Bonmatí. Cada año invitan a un ilustrador o escritor para hablar de su oficio y de como trabajan. Hablamos sobre las ilustracriones, dónde las encontramos y de como trabajo. ¡Os llevo a todos en el bolsillo! ¡Gracias!!!!

Last Thursday 6th I was invited by the children and teachers of the Sant Jordi School of Bonmatí. Every year writers and illustrators are invited to share their work with them. We talked about illustrations, where we find them and how I work.  I bring everyone in my poket! Thanks!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Mascota de Bescanó

Fa temps, se’m va fer l’encàrrec de dissenyar una mascota per Bescanó, (el Gironès, Catalunya) el poble on vaig néixer.

Dissenyar una mascota no és gens fàcil i més trobar un tret on la gent s’hi pugui identificar o fer-la seva. Per tant vaig començar a fer una recerca d’elements des dels quals tenir un punt de partida. També m’hi van ajudar  els records de la infància. Sens dubte, el poble, té un racó amagat que de petit ja em produïa un neguit i evocava el misteri, Aquest indret era propici per a deixar anar la imaginació. Es tracta del conjunt escultòric que forma part de la Central hidroelèctrica Berenguer de Bescanó, altrament coneguda com «la Central». Aquest edifici modernista, va ser obra de l’arquitecte Joan Roca i Pinet  i just en el saltant d’aigua podem veure un grup d’escultures format per bèsties com ara dracs i salamandres enmig d’una vegetació petrificada.  Aquest edifici queda just a la carretera que enllaça Girona – Anglès.

Així doncs, la mascota ja tenia un escenari, un entorn perfecte pel seu naixement!

Preparats per seguir endavant? Silenci i a continuació us explico el dia que va néixer el nostre personatge. Cal dir també, que encara no té nom. A mi se me n’acudeix un i que seria molt evident per els coneixadors de la zona… De moment me’l guardo.

Vet aquí una nit d’estiu, possiblement la de Sant Joan. I dic possiblement perquè era una nit curta d’estiu plena d’estels, de focs i de lluna plena.

Doncs bé, les bèsties de la Central estaven inquietes i el salt d’aigua brollava com mai. La víbria  estava neguitosa perquè d’un moment a l’altre veuria la cara del seu petit… Els seus cants ressonaven en el cel estrellat. Els vilatans estaven contents perquè sabien que si cantava la víbria era un senyal de bon auguri pel poble.

Cloc-cloc! Cric-crac! La closca de de pedra de l’ou s’esquerdava a poc a poc…

I de sobte… Grrrrrr!!!! Uns ulls de corall vermell lluents i una gran rialla es dibuixen a la foscor. El drac estira els braços i saluda a totes les bèsties del saltant. Visca! Bescanó ja té una nova bèstia meravellosa! Bon auguri!!!!

 

I vet aquí, que a poc a poc, la lluna i el sol li comencen a pintar la pell. Primer de pedra, després taronja de foc i finalment verda com els boscos de la contrada.

Colors finals. Es va escollir el color verd Bescanó.

Proves

Finalment us deixo algunes fotografies on queda clar que Ja forma part dels bescanonins!

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Portades a dojo.

El proper 8 de maig, s’inaugura l’exposició «PORTADES A DOJO» realitzada per Edicions Cavall Fort i i l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona. Tal i com esmenta Cavall Fort en el seu web: » A través de la reproducció de gairebé dues-centes cinquanta portades de Cavall Fort, l’exposició ens convida a fer un recorregut per la il·lustració del nostre país des de l’any 1961 fins a l’actualitat»

Estic molt content que dues de les que he realitzat durant aquests anys de col·laboració amb Cavall Fort hagin estat sel·leccionades per aquesta exposició. Moltíssimes gràcies Cavall Fort!

 

El próximo 8 de mayo se inaugura la exposición «PORTADES A DOJO», realizada por Edicions Cavall Fort i l’Escola d’Art Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona. Tal y como describe Cavall Fort en su web: « A través de la reproducción  de casi dos cientas cincuenta portadas de Cavall Fort, la exposición nos invita a hacer un recorrido por la ilustración de nuestro país desde el año 1961 hasta la actualidad.»

Estoy muy contento de que dos portadas  que he realizado en estos años de colaboración con dicha revista hayan sido seleccionadas para esta exposición. ¿Muchísimas gracias Cavall Fort!

 

Next May 8 there is the opening of the exhibition «PORTADES A DOJO», made by Edicions Cavall Fort and the «Escola d’Art Escola d’Art Superior de Disseny Pau Gargallo of Badalona. as it counts in its web: «Through the reproduction of almost two hundred and fifty Cavall Fort covers , the exhibition invites us to take a tour of the illustration of our country from 1961 to the present. «

I’m very happy that two covers that I have made in these years of collaboration with this magazine have been selected for this exhibition. Thank you very much Cavall Fort!

 

 

XII Jornades de les Lletres Ebrenques

El passat 21 d’octubre es va celebrar una taula rodona sobre il·lustració a les XII Jornades de les Lletres Ebrenques. Una taula conduïda per Jaume Buera i  amb els il·lustradors: Ignasi Blanc, Andreu Castells, Maijo Ginovart, Adrià Merín, Manuel Moranta, Cinta Ramos, Carles Arbat i l’escripora Cinta Arasa a la Biblioteca Comarcal Sebastià Joan Arbó d’Amposta.

Gràcies a la Joana Serret Fabra per tota la seva amabilitat i dedicació.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Una visita a l’escola de Bescanó.

Fa uns dies, el nou de juny vaig ser convidat a visitar els alumnes de 4rt de l’escoba Dr. Sobrequés de Bescanó (el Gironès). L’escola on vaig passar la meva infància i on en guardo molts bons records.Un gran poble!

Doncs bé, entre originals i imatges vam passar una bona estona intentant esbrinar de què es tracta l’ofici d’il·lustrador. Vam repassar el procés que jo seguia des que revia un text fins que aquelles paraules es convertien en una il·lustració. Vam mirar originals i entre mil preguntes vam anar desgranant l’ofici el qual , de petit , no sabia que tenia un nom.

Ah! I em van fer un regal magnífic! Un dossier on tots els nens van deixar un dibuix i missatges. Tot un regal! Us en deixo una petita mostra. Impossible posar-los tots i n’he fet una tria a l’atzar.

Hace unos días, el 9 de junio, fui invitado por los alumnos de 4º de la escuela Dr. Sobrequés de Bescanó (Girona),dónde pasé mi infancia y de la que guardo muy buenos recuerdos.

Así pues, entre originales e imágenes pasamos un rato estupendo tratando de averiguar de qué se trataba el oficio de ilustrador. Repasamos el proceso que yo seguía desde que recibía un texto hasta que las palabras se convertían en ilustraciones. Miramos originales y entre mil preguntas fuimos desgranando este oficio que de pequeño no sabía que tenia un nombre.

Por cierto, me hicieron un regalo magnífico. Un dossier con los dibujos y mensajes de todos los niños. Os dejo aquí una pequeña muestra. Es imposible ponerlos todos y he hecho una selección al azar.