Alguna cosa s’està despertant. Fa temps em vaig aturar aquí. Davant d’aquest paisatge, davant d’aquesta muntanya que tantes vegades he vist. Davant un paisatge sempre canviant amb el seu dramatisme de tardor. Em vaig aturar. No tenia res més per explicar i plasamar-ho damunt d’una tela. Després de tants anys vaig deixar la pintura. Va passar l’hivern i un vent que ho escombra tot. Que s’endu les fulles mortes, que ho fa canviar tot. Allò que està en calma aparent, es transforma. Com ara, que hi ha una remor. La gent es desperta d’un llarg hivern i de no dir res…
Alguna cosa està canviant…
4
He tornat a agafar les teles, les espàtules, el gruix de la pintura que regalima i aquell vent que s’ho va emportar tot un dia. Avui el vent m’ha començat a deixar veure una ciutat de calma aparent però que en realitat està canviant…. No sé què ens augura però el vent comença a barrejar els contorns que es desdibuixen… Com la mateixa societat, que es transforma i pren força.