Avui estava tornant a donar un cop d’ull a un dels meus llibres o contes preferits. Es tracta de: «EL PETIT REI DESEMBRE«, d’Axel Hacke i il·lustrat per Michael Sowa. Molts reconeixareu aquest il·lustrador alemany per la pel·lícula Amelie, on a l’habitació , damunt de la capçalera del llit , hi havia dos quadres d’ell. A mi em sembla un il·lustrador fascinant i ple d’ironia i de màgia.
Editat per Lumen
Doncs bé, la història d’aquest conte, és d’aquelles històries per ser llegides un munt de vegades. Històries que et fan pensar.
-Vet aquí que un dia de cop i volta apareix un petit i minúscul rei al pis d’un ensopit oficinista. Aquest rei anomenat Desembre II té una serie de converses amb l’oficinista i amb els dies fa que aquest prengui conciència de moltes coses.
El Rei Desembre, però, al contrari dels humans, ha nascut amb tot el coneixament i a mesura que envelleix es va tornant petit, minúscul fins que desapareix en l’infinit del no res. AIxò sí, a poc a poc, va perdent el coneixament i malgrat tot, ell pensa que és millor això que no pas arribar al cim de la teva vida i adonar-ten que ja ets massa vell per gaudir-ho. Tal vegada, els humans i el petit rei desembre no som tan diferents.
Carles Arbat 